El mes de gener, des de la Universitat de Huelva i la Xarxa Espanyola d'Universitats Saludables (REUS) volem llançar aquest missatge per a conscienciar a tota la comunitat universitària dels beneficis de la compassió i autocompassió per a alleujar i acompanyar en el sofriment.

La paraula compassió deriva de les arrels llatines i gregues patiri i pashkein (sofrir) i de l'arrel llatina com- (“amb”), de manera que compassió significa “sofrir amb” una altra persona. El diccionari de la RAE defineix compassió com a “sentiment de commiseració i llàstima que es té cap als qui sofreixen penalitats o desgràcies”. En 2009, milers de líders religiosos de tot el món van redactar la Carta de la Compassió en la qual la van definir com “tractar a tots els altres com volguéssim ser tractats nosaltres mateixos”. (Armstrong, 2010).

La compassió posseeix dos elements clau, emocionar-se pel sofriment i el desig d'alleujar-lo.

L'autocompassió és donar-nos a nosaltres mateixos la mateixa cura, consol i serenitat que de manera natural fem arribar als qui volem quan estan sofrint, quan fracassen o quan s'asseguin inadequats. Donar-nos el mateix amor, simpatia i afecte amb el qual tractem a les persones que volem. Llavors… per què ens culpem de tot el dolent? Com a éssers humans, lluitem instintivament contra les experiències negatives i ens considerem responsables quan les coses surten malament quan hauríem de ser més amables amb nosaltres mateixos.

Necessitem cuidar-nos per a cuidar, necessitem saber ser compassius amb nosaltres per a poder oferir una compassió plena als altres. L'oportunitat d'apreciar-nos i acceptar-nos tal com som, de poder oferir-nos allò que necessitem en els moments de dificultat i la de poder acompanyar-nos a nosaltres mateixos i a altres persones en el seu dolor i sofriment són conductes que l'ésser humà ha anat conreant i desenvolupant al llarg dels segles, fins i tot com a mecanismes de supervivència individual i grupal. La compassió ens permet relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres des del cor.

La Universitat com a col·lectiu compassiu, pretén provocar un canvi cap al model comunitari que permeti la integració dels sistemes sanitari i social, incorporar les comunitats compassives dins de les estratègies i programes de salut com un enfocament de salut pública i cures pal·liatives.

Crear una Universitat que, a través de la sensibilització, capacitació i implicació dels estudiants i professionals es reconegui per la seva cultura de conrear l'empatia, la compassió i la cura de les persones que afronten situacions difícils dins i fora de l'organització.

Fomentar el desenvolupament de xarxes de cures entre la comunitat de la Universitat que ajudin als qui es troben amb una situació de malaltia avançada i/o al final de la vida.

Conèixer en nosaltres mateixos com ens relacionem amb la malaltia, les cures, la forma en la qual podem ajudar a uns altres, ens fa sentir que cadascun de nosaltres importa dins d'una comunitat que s'implica per ajudar als altres.

Una societat compromesa, compassiva.

La universitat et cuida, per una universitat compassiva.

Sabies que la compassió pot ser apresa i practicada per qualsevol persona i realment existeixen beneficis per a la salut en ser compassius i amables?

En els últims temps s'ha incrementat l'evidència científica que descriu els beneficis de l'autocompassió (Neff, 2011). S'associa amb el benestar, la intel·ligència emocional, la connexió social, la satisfacció vital, els sentiments de competència, la felicitat, l'optimisme i la saviesa. Les persones autocompasivas compleixen millor amb les dietes i amb els programes d'exercici, tenen més probabilitat de deixar de fumar i redueixen la postergació. L'autocompassió també es relaciona amb la disminució de l'ansietat, de la depressió, de l'empipament i del narcisisme. És interessant que les persones autocompasivas tenen una autoestima alta, però que no depèn de comparar-se amb altres persones. Més aviat, les persones autocompasivas saben com reconfortar-se a si mateixes quan fracassen, aprenent i creixent amb les seves equivocacions. Saben com motivar-se a si mateixes donant-se ànims en lloc de criticant-se.

En definitiva, ens ajuda a estimar-nos més.

Amb tots aquests beneficis hauríem de concloure amb el lema:

Per una universitat saludable, per una universitat compassiva.