24 d'abril de 2012
Descarregar pdfRectores i rectors catalans, contra el decret del Govern espanyol
|
|
 |
ARTICLE DE LES RECTORES I RECTORS DE L'ACUP PUBLICAT AVUI A "LA VANGUARDIA"
Universitat, justícia, societat
"L’agudització de la crisi i la imperiosa necessitat dels governs d’ajustar la despesa pública als ingressos a molt curt termini, fan que aquests governs, amb un suport parlamentari suficient i, per tant, amb el suport majoritari del poble, aprovin disposicions que, sent totalment legals, poden arribar a ser injustes.
Des de les universitats públiques hem de fer notar que en aquests moments ens veiem obligades a treballar en una situació que considerem injusta, tant pels interessos de tota la societat com per les persones que integren la comunitat universitària. El darrer decret aprovat pel govern de l’estat, el divendres 20 d’abril, ha afegit elements que, en l’àmbit universitari, poden fer vessar el got i amenacen el seu bé més preuat: el capital humà i la seva motivació, que en els darrers anys ha permès fer competitiu el sistema universitari amb uns recursos ridículs en el context de competició internacional en el que ens trobem i ens volem trobar.
L’arrel de la injustícia es troba en que el conjunt de mesures que s’han acumulat, no van acompanyades de mesures específiques per lluitar contra la manca d’equitat en la contribució de tots als fons públics, de manera que els esforços extraordinaris recauen més encara en els ciutadans que són ja complidors dels seus deures.
La universitat pública veu com aquestes mesures afecten, un per un, tots els seus col·lectius. El personal d’administració i serveis, com tot el personal de l’administració pública catalana, ha experimentat una reducció en les retribucions i canvis significatius en les seves condicions laborals. La mesura pot ser necessària per ajustar els comptes públics de Catalunya però és injusta perquè és selectiva i, sobretot, perquè modifica unilateralment unes condicions laborals que poden haver estat elements importants en l’elecció d’una opció professional a l’administració.
L’estudiantat veurà com, darrera de l’afirmació “no hay dinero para cubrir todos los servicios públicos” feta pel president del Govern d’Espanya, s’incrementen significativament els preus per a cursar estudis oficials de grau i màster. En el marc legal actual, on els governs es reserven la competència d’establir preus públics, a la universitat no li pertoca de dir si uns preus són adequats o no. La distribució del pes entre la contribució per taxes i per transferències l’estableix el govern i val a dir que a Europa es troba tot el ventall de possibilitats, de la gratuïtat a la practica cobertura dels costos totals per part del ciutadà. Per tant no és un increment determinat el que pot ser qualificat d’injust, sinó que aquesta mesura sigui aïllada, com si el servei públic universitari fos deficitari i hagués de resoldre la situació per si sol. A més, el govern espanyol, a diferència del que han manifestat sempre els responsables d’universitats a Catalunya, no acompanya la mesura amb cap esforç per assegurar l’equitat en l’accés a l’educació superior.
El professorat es veu també afectat per les darreres mesures preses. Per una banda, com base que és de l’activitat investigadora del país, veu com els projectes de recerca pateixen una reducció en finançament de la R+D que no té comparació a Europa. Per altra banda, també se li redueixen les condicions laborals i, finalment, se li modifica unilateralment el règim de dedicació. Aquesta última mesura adoptada pel govern de l’estat pot generar situacions injustes i problemes a les universitats. Tothom admet la importància de l’avaluació de la recerca però aquesta avaluació ha estat i és voluntària i no té la funció de discernir si s’investiga o no sinó només d’establir-ne el nivell. Les universitats catalanes sabem de la importància d’aquestes avaluacions i encapçalem els rànkings de professorat amb avaluació positiva. Però, apart d’afectar les condicions laborals del professorat, hem d’advertir que la mesura pot arribar a implicar un cost addicional impossible d’assumir.
Com es pot veure, tots els col·lectius de la universitat es veuen afectats per mesures adoptades apressadament que poden tenir efectes negatius en el global de la feina que s’ha de dur a terme a les universitats i d’això en sortirà perjudicada la societat.
Els responsables de les universitats estem obligats a complir el que estableix la llei, al marge de si considerem les mesures justes o injustes. Però també estem obligats a manifestar quan creiem que una mesura no és apropiada o és injusta i treballarem perquè tan aviat com un nou marc legal ho permeti, la situació es reverteixi".
Dídac Ramírez, rector de la UB
Anna Ripoll, rectora de la UAB
Antoni Giró, rector de la UPC
Josep Joan Moreso, rector de la UPF
Anna Maria Geli, rectora de la UdG
Roberto Fernández, rector de la UdL
Francesc Xavier Grau, rector de la URV
Imma Tubella, rectora de la UOC
Universitat, justícia, societat
"L’agudització de la crisi i la imperiosa necessitat dels governs d’ajustar la despesa pública als ingressos a molt curt termini, fan que aquests governs, amb un suport parlamentari suficient i, per tant, amb el suport majoritari del poble, aprovin disposicions que, sent totalment legals, poden arribar a ser injustes.
Des de les universitats públiques hem de fer notar que en aquests moments ens veiem obligades a treballar en una situació que considerem injusta, tant pels interessos de tota la societat com per les persones que integren la comunitat universitària. El darrer decret aprovat pel govern de l’estat, el divendres 20 d’abril, ha afegit elements que, en l’àmbit universitari, poden fer vessar el got i amenacen el seu bé més preuat: el capital humà i la seva motivació, que en els darrers anys ha permès fer competitiu el sistema universitari amb uns recursos ridículs en el context de competició internacional en el que ens trobem i ens volem trobar.
L’arrel de la injustícia es troba en que el conjunt de mesures que s’han acumulat, no van acompanyades de mesures específiques per lluitar contra la manca d’equitat en la contribució de tots als fons públics, de manera que els esforços extraordinaris recauen més encara en els ciutadans que són ja complidors dels seus deures.
La universitat pública veu com aquestes mesures afecten, un per un, tots els seus col·lectius. El personal d’administració i serveis, com tot el personal de l’administració pública catalana, ha experimentat una reducció en les retribucions i canvis significatius en les seves condicions laborals. La mesura pot ser necessària per ajustar els comptes públics de Catalunya però és injusta perquè és selectiva i, sobretot, perquè modifica unilateralment unes condicions laborals que poden haver estat elements importants en l’elecció d’una opció professional a l’administració.
L’estudiantat veurà com, darrera de l’afirmació “no hay dinero para cubrir todos los servicios públicos” feta pel president del Govern d’Espanya, s’incrementen significativament els preus per a cursar estudis oficials de grau i màster. En el marc legal actual, on els governs es reserven la competència d’establir preus públics, a la universitat no li pertoca de dir si uns preus són adequats o no. La distribució del pes entre la contribució per taxes i per transferències l’estableix el govern i val a dir que a Europa es troba tot el ventall de possibilitats, de la gratuïtat a la practica cobertura dels costos totals per part del ciutadà. Per tant no és un increment determinat el que pot ser qualificat d’injust, sinó que aquesta mesura sigui aïllada, com si el servei públic universitari fos deficitari i hagués de resoldre la situació per si sol. A més, el govern espanyol, a diferència del que han manifestat sempre els responsables d’universitats a Catalunya, no acompanya la mesura amb cap esforç per assegurar l’equitat en l’accés a l’educació superior.
El professorat es veu també afectat per les darreres mesures preses. Per una banda, com base que és de l’activitat investigadora del país, veu com els projectes de recerca pateixen una reducció en finançament de la R+D que no té comparació a Europa. Per altra banda, també se li redueixen les condicions laborals i, finalment, se li modifica unilateralment el règim de dedicació. Aquesta última mesura adoptada pel govern de l’estat pot generar situacions injustes i problemes a les universitats. Tothom admet la importància de l’avaluació de la recerca però aquesta avaluació ha estat i és voluntària i no té la funció de discernir si s’investiga o no sinó només d’establir-ne el nivell. Les universitats catalanes sabem de la importància d’aquestes avaluacions i encapçalem els rànkings de professorat amb avaluació positiva. Però, apart d’afectar les condicions laborals del professorat, hem d’advertir que la mesura pot arribar a implicar un cost addicional impossible d’assumir.
Com es pot veure, tots els col·lectius de la universitat es veuen afectats per mesures adoptades apressadament que poden tenir efectes negatius en el global de la feina que s’ha de dur a terme a les universitats i d’això en sortirà perjudicada la societat.
Els responsables de les universitats estem obligats a complir el que estableix la llei, al marge de si considerem les mesures justes o injustes. Però també estem obligats a manifestar quan creiem que una mesura no és apropiada o és injusta i treballarem perquè tan aviat com un nou marc legal ho permeti, la situació es reverteixi".
Dídac Ramírez, rector de la UB
Anna Ripoll, rectora de la UAB
Antoni Giró, rector de la UPC
Josep Joan Moreso, rector de la UPF
Anna Maria Geli, rectora de la UdG
Roberto Fernández, rector de la UdL
Francesc Xavier Grau, rector de la URV
Imma Tubella, rectora de la UOC
