La UdL dedica la biblioteca del campus de Cappont a Jaume Porta
L'exrector demana més recursos perquè la universitat aconsegueixi l’excel·lència
Descarregar pdf
La Biblioteca del campus de Cappont ha estat 'batejada' avui amb el nom de Jaume Porta, el rector que va impulsar la construcció del campus Cappont, inclòs l'edifici que allotja la biblioteca, fruit d'un concurs internacional d'arquitectura que guanyà el finlandès Kristian Gullichsen. Porta, ha rebut avui el reconeixement de la institució que presidí entre 1993 i 2003, que ha tingut com a moment destacat el descobriment de la placa amb el nom de la biblioteca.
El primer rector electe després de la restauració de la Universitat de Lleida, ha insistit que “per tenir una universitat d’excel·lència fan falta més recursos”. Aquest ha estat un dels quatre punts sobre els quals ha convidat a reflexionar en la seua intervenció juntament amb les reformes universitàries que promouen màsters econòmicament elitistes; l’especialització dels estudis que aboca a una societat conductista, i el "despoblament" de les places de professorat, sense que es tingui en compte que aquest és “el veritable motor intel·lectual d’una universitat”.
Sobre el seu llegat Porta ha manifestat que ell no és qui per parlar-ne, però sí per afirmar que, fruit de la seua gestió i del seu equip, s’ha aconseguit “el contacte entre la Universitat i la ciutat”, i ha posat com a exemple el fet que arquitectònicament l’edifici del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera que acull la biblioteca “és porta d’entrada a Lleida”.
Per la seua part, l’actual rector de la UdL, Jaume Puy, ha assenyalat com a factor positiu que el cas de Jaume Porta “no és aïllat a la Universitat de Lleida”, referint-se tant al professorat com al personal d’administració i serveis que mostren “un compromís ferm amb la institució”.
Puy, que ha destacat valors com l’entusiasme, la motivació o la consideració relacionats amb tasca docent i l’estudiantat, ha expressat també la necessitat de tenir “gestors que posin el bé comú per damunt dels altres”; és a dir, amb una visió més àmplia. Així, en el cas de la UdL, el que es fa des de la institució reverteix en la ciutat.
L’acte ha inclòs tres ponències per donar a conèixer els aspectes de la vida acadèmica de Jaume Porta i la seua acció de govern a la UdL.
En la primera, Jaume Porta, l'acadèmic, el rector, el professor, Josep M. Villar, professor a l'Escola Tècnica d'Enginyeria Agrària (ETSEA) i vicerector amb Porta, ha fet un esbós biogràfic on ha destacat la seua activitat tant de professor i investigador en ciències del sòl com de rector. “Treballar al seu costat et feia sentir que estaves fent coses importants”, ha dit. Després d’explicar que, com a rector, defugia la mediocritat i perseguia l’excel·lència, ha conclòs que els trets de la seva personalitat són “el lideratge, la consistència i la perseverança”.
En la segona, l'arquitecte Josep Benedito, que en representació de la Generalitat de Catalunya va supervisar bona part de les noves construccions universitàries en aquella etapa, ha parlat sobre L'arquitectura universitària a Lleida. Per a Benedito, “la UdL ha estat un element transformador de la ciutat i li ha aportat equilibri”.
Finalment, la directora de Biblioteca i Documentació de la UdL, Loli Manciñeiras, en la ponència Les biblioteques universitàries al segle XXI, ha destacat la tasca que es va fer per a la millora del sistema bibliotecari (infraestructures, model, servei, funcionament...) de la UdL quan Jaume Porta era rector.
Catedràtic d'Edafologia i Química Agrícola, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Porta ha exercit altres càrrecs a la UdL a més del de rector, com ara director de l’ETSEA o el de director general de la Fundació Universitat de Lleida, entre altres. El seu mandat es va caracteritzar per l'impuls de les noves construccions, la modernització del sistema bibliotecari i la celebració del 700 aniversari de la UdL.
TEXT: SUI GENERIS COMUNICACIÓ CREATIVA/PREMSA UdL