"Historiar no ha de ser un exercici de manipulació en pro d'una opció política"

Un llibre de Roberto Fernández critica l'apriorisme ideològic dels historiadors en abordar el set-cents

Descarregar pdf
absolutismoborbonico-Fernandez-UdL
D'esquerra a dreta: Busqueta, Fernández i Lladonosa. FOTO: UdL

"Historiar no ha de ser un exercici de manipulació en benefici de cap posició política partidista. Hi ha moltes formes de ser patriota i estic convençut que fer bona ciència històrica és una de les més importants". Així ho afirmava avui el catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de Lleida (UdL) i actual rector, Roberto Fernández, durant la presentació del seu llibre Cataluña y el absolutismo borbónico. Historia y política.

Roberto Fernández, que ha assegurat no ser nacionalista català, ni espanyol, ni europeu, però sí català, espanyol i europeu, ha defensat un praxis històrica basada en el mètode científic i el coneixement objectiu de les societats, "perquè els ciutadans tenen dret a la veritat històrica". És per això que ha criticat els historiadors que per contra d'explicar el passat el justifiquen, així com els polítics que manipulen la història per reafirmar la validesa de les seues propostes polítiques i ideològiques de present.

Cataluña y el absolutismo borbónico, coeditat per Crítica i Edicions de la UdL, examina al llarg de més 600 pàgines la historiografia catalana al voltant del set-cents des del segle XVIII fins a l'actualitat. L'obra pretén, en paraules de l'autor, reflexionar sobre com el pensament polític a Catalunya ha estat construït amb el servei del coneixement del passat fabricat pels historiadors i com la historiografia s'ha vist minvada en la seua pràctica científica per la presència de la ideologia.

Una historiogràfica majoritàriament filoaustracista vinculada al catalanisme, i en menor mesura, una de filoborbònica vinculada al nacionalisme espanyol, ha afegit. Uns estudis sobre la Guerra de Successió abordats més des del sentiment que des de la raó, que primen la perspectiva dels perdedors austracistes catalans enfront els guanyadors borbònics catalans, edificats molts cops sobre el maniqueisme de bons i dolents, de patriotes i antipatriotes, explica en les conclusions de l'obra.

El contingut del llibre, que ha estat detallat pel catedràtic d'Història Contemporània de la UdL, Manuel Lladonosa, també inclou l'anàlisi del què va suposar el segle XVIII per a Catalunya i quines relacions van establir-se amb el poder borbònic. Segons l'autor, tot i l'abolició del veterà sistema polític i la marginació oficial del català, la tranquil·litat política i social que va aportar el règim va propiciar un segle de creixement econòmic, desenvolupament social i vitalitat cultural per a Catalunya, que es va convertir en la "fàbrica d'Espanya". Hi contribuí l'expansió econòmica de molts països a Europa, el protagonisme de la societat catalana, i el fructífer diàleg entre els diferents governs borbònics i la burgesia, un grup que sempre va posar per davant l'interès de classe per damunt l'interès nacional, apunta en les conclusions.

Roberto Fernández es va doctorar en Història moderna amb una tesi sobre la formació de la burgesia catalana al segle XVIII. La seua recerca s'ha centrat des de llavors en la Catalunya i l'Espanya del Set-cents. Membre de la Real Acadèmia de la Història, actualment és rector de la Universitat de Lleida.

L'acte de presentació, que ha estat presidit pel degà de la Facultat de Lletres, Joan Busqueta, ha comptat amb la presència de membres de la comunitat universitària, autoritats de la ciutat i familiars i amics de l'autor.

Més informació

Galeria fotogràfica (Flickr)