Els pobles petits de Lleida, més 'solidaris' que la capital

Una enquesta posa de manifest que la participació social és més gran en poblacions de menys residents

Descarregar pdf
solidaritatcreuroja
Creu Roja és l'entitat amb què més col·laboren els enquestats. Foto: Creu Roja Lleida

La col·laboració en entitats i associacions de caire social, cultural, de gènere, etc. a les comarques de Lleida és més elevada en poblacions de menys habitants. A major nombre d'habitants, menys col·laboració i també menys participació en les activitats que s'organitzen en les diferents localitats on resideixen.

Així ho posa de manifest l'estudi La participació social a les comarques de Lleida, realitzat pel Grup de recerca anàlisi social i educativa Universitat de Lleida a partir d'enquesta a 1.800 persones majors de 16 anys realitzades entre el 15 de gener i el 15 de març de 2013. L'objectiu principal del treball era conèixer en quin grau participen socialment i s'impliquen en entitats i associacions els habitants de les comarques lleidatanes.

Tot i que més de la meitat de la població enquestada, un 54,4%, no col·labora en cap entitat ni associació, entre els que col·laboren, ho fan un 52,4% de poblacions de menys de 1.000 habitants; un 51,1% en les d'entre 1.001 i 5.000 habitants; un 38,6% en les de més de 5.000 i fins a 20.000, i el 33,1% en les de més de 20.000, és a dir a Lleida ciutat. Tot i que la dispersió d'entitats on és col·labora és gran, les respostes més freqüents han estat que el percentatge més elevat, un 9,4% ho fa amb Creu Roja, un 5,6% amb Càritas, un 5,5% en associacions de gènere, i un 4,4% en entitats culturals identitàries.

Quant a sexes, les dones s'impliquen més que els homes, un 45,1% elles, un 37,9% ells, mentre que per edats, la col·laboració és més gran entre els col·lectius de gent gran. Així, un 35,9% dels que tenen entre 16 i 25 anys col·labora, tot i que sigui ocasionalment, mentre que el percentatge s'eleva al 46,9% en els majors de 65 anys. Per origen, la població estrangera enquestada participa en entitats un 28,7%, i l'autòctona en un 44,4%.

Tot i així, pel que fa a la participació en activitats socials i culturals que s'organitzen en els llocs on resideixen, la diferència entre aquests dos col·lectius és molt petita. En una escala de l'1 al 4 (sent 1, mai, i 4, sempre), l'assistència a activitats és de l'ordre de 1,96 per als estrangers, i del 2,17 per als nacionals.

De l'enquesta es desprèn que un 15,1% dels enquestats participa sempre en activitats, un 15,5% ho fa molt sovint, un 35,3% alguna vegada i el 32,3% mai. La mitjana en una escala de l'1 al 4, seria d'un 2,4, per la qual cosa la participació mitjans se situaria en la resposta "alguna vegada". Per sexes, participen més les dones que els homes (2,21 sobre 4, per 2,06), i els habitants de poblacions més petites (2,56 en indrets de menys de 1.000 habitants, per 1,92 sobre 4, a Lleida ciutat).

Els motius per no assistir-hi o no assistir-hi més, tenen a veure majoritàriament amb la manca de temps, un 45,5%, tot i que un 23,5% esgrimeix que no li agrada el que es programa, sobretot pel que fa a la població entre 16 i 25 anys, on aquest percentatge s'incrementa fins al 38,1%.

L'estudi, dirigit per Jordi Garreta, ha estat elaborat per Jordi Domingo, Ramon Julià, Núria Llevot, Anna Mata, Xavier Pelegrí, Ozgur Günes, Agustín González, Mònica Garcia i Kokouvi Tété.