Aprendre botànica tot passejant per la carena sud del Montsec

Un llibre de tres professors d'ETSEA proposa itineraris per descobrir-ne el patrimoni vegetal

Descarregar pdf
patrimonivegetalmontsecUdL
D'esquerra a dreta: Conesa, Pedrol i Recasens / Foto: JAC

Que dels fruits del roser se'n fan melmelades fredes riques en vitamina C, que de les tiges dels esbarzers se'n pot obtenir tint negre, o que a l'Edat Mitjana els indigents es fregaven amb les fulles de la vitalba perquè els sortissin ampolles a la pell i així aconseguir més almoines, són algunes de les curiositats que recull el llibre Itineraris Botànics per les terres de Lleida: Les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell, dels professors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL, Josep Antoni Conesa, Joan Pedrol i Jordi Recasens, que es presentà demà dijous, a dos quarts de vuit del vespre, a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI).

Publicat per Pagès Editors, l'obra és una recopilació de les sis primeres sortides botàniques organitzades per la Secció de Botànica de la Fundació Pública IEI en col·laboració amb el Departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria de la Universitat de Lleida, per divulgar el coneixement i els valors naturals del món vegetal de les comarques que abraça la carena sud del Montsec, expliquen els autors.

El llibre detalla aquests sis recorreguts:el congost de Camarasa i el vessant nord del Mont-roig, a la Noguera; Sant Miquel de la Tosca-serra de la Llena, a les Garrigues; la vall del Llobregós, a la Segarra; la serra del Tallat i contraforts, a l'Urgell; la Punta de Montmeneu, al Segrià; i els Tossals de Torregrossa i els Coladors-Prat de Montsuar, al Pla d'Urgell- i en proposa una dotzena més d'alternatius en altres territoris amb els quals es poden assolir, així com complementar, els mateixos objectius que en el trajecte principal descrit.

Els itineraris han estat dissenyats per poder ser realitzats individualment amb l’únic ajut del material preparat, la descripció de la ruta i un seguit de textos complementaris i recursos educatius que informen sobre la ubicació, els accessos, l'emmarcament territorial, les restriccions, la descripció del substrat, del clima, de les comunitats vegetals, les adaptacions de les plantes, els seus usos, etimologies i curiositats.

L'obra, que es completa amb bibliografia relacionada amb cadascun dels itineraris, està profusament il·lustrada, ja que inclou esquemes, diagrames, fotografies de paisatges, 80 dibuixos originals de plantes a color i gairebé 250 fotografies de les espècies que s'hi descriuen.

Tots els itineraris tenen en comú haver estat dissenyades per ser recorregudes en espais naturals fàcils d’accedir i en un temps relativament curt, tot i que qui vulgui pot dedicar-hi més temps segons el grau d’aprofundiment que vulgui assolir. El llibre, el primer d'aquestes característiques sobre les terres de Lleida, està especialment indicat per aquelles persones que els hi agrada conèixer les plantes silvestres en les seues excursions a la plana o a muntanya i també per a estudiantat dels graus forestal i agronòmic. Avancen els autors, que tenen en ment redactar el segon volum, dedicat a les comarques lleidatanes del nord.