9 de gener de 2013

Descarregar pdf
 

Les universitats públiques catalanes alerten que estan en una situació límit
 
. Adverteixen que no poden suportar més disminucions pressupostàries
audio
Assemblea de l'ACUP / Universitat de Lleida UdL
[+] AMPLIAR IMATGEDarrera assemblea de l'ACUP, celebrada ahir a Tarragona/ FOTO: URV
baixcorva
Amb el títol "Crida de la Universitat Pública Catalana" els rectors i rectores i els presidents i presidentes dels Consells Socials de l'Associació de Catalana d'Universittas Públiques (ACUP) van fer públic ahir un manifest on alerten que més retallades suposaran "un mal irreparable en el seu capital humà" i "una caiguda sense precedents de la qualitat del servei".

El manifest -que reproduïm més abaix- es va elaborar en la darrera assemblea de l'ACUP que va tenir lloc ahir a la Universitat Rovira i Virgili (URV), assemblea on també es va renovar la junta de l'Associació, a partir d'ara presidida pel rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Sancho, qui relleva en el càrrec al rector de la URV, Francesc Xavier Grau. La composició de la nova Junta és:

President: Ferran Sancho, rector de la UAB; Vicepresident I: Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida; Vicepresident II: Albert Bou, president del Consell Social de la Universitat de Girona; Vicepresidenta III: Núria Basi, presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra; Secretari: Francesc Xavier Grau, rector de la URV.

Formen part de l’ACUP les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra,Girona, Lleida, Rovira i Virgili i Oberta de Catalunya.


. CRIDA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA CATALANA

"Tots podem tenir, i tenim, la nostra particular experiència de com la crisi ens afecta a molts nivells, personalment i al nostre entorn: empitjorament de les condicions de vida, de les condicions laborals, disminucions d’expectatives professionals, dificultats de moltes empreses per sobreviure, dificultats financeres de totes les administracions per donar cobertura als serveis públics, manca d’escenaris de sortida... i dades abassegadores com les elevadíssimes taxes d’atur. En un context tan difícil, els responsables de les universitats públiques catalanes hem de dir a la societat, que les ha creat i les finança, que tot el sistema universitari públic es troba també en una situació límit que no pot suportar més disminucions pressupostàries sense comprometre seriosament la seva funció de generació i transmissió de coneixement al màxim nivell i la seva viabilitat com a institució al servei de la societat catalana.

Com en molts altres sectors de la societat, les preocupacions econòmiques de la universitat tenen un doble nivell: immediat i a curt termini. De manera immediata,  estem patint dificultats de tresoreria lligades a les de la pròpia Generalitat. En el curt termini, se situa la dificultat d’equilibri pressupostari ocasionada per una reducció de la despesa pública acumulada superior al 20% en termes reals, una retallada molt superior a la que, en mitjana, ha experimentat la despesa pública no financera. Això vol dir que, contra totes les manifestacions en pro de la importància de l’economia del coneixement per sortir de la crisi i l’evidència del que s’ha produït en la resta de països de la UE15, la universitat pública no ha tingut cap tractament de privilegi i, ans al contrari, està experimentant més pressió que la mitjana dels serveis públics. Les universitats públiques catalanes estan infra-finançades. No assoleixen ni el nivell de finançament global d’Espanya ni, per suposat, l’europeu, tant si es comptabilitza per habitant com amb relació al PIB.

Un bon sistema universitari és imprescindible perquè el nostre país mantingui i millori encara el nivell de competitivitat internacional que ha assolit, i aquest és el millor camí perquè la nostra societat pugui sortir de l’espiral crítica en la que avui es troba. Per tot això, volem reiterar la nostra defensa de la universitat pública catalana, una universitat que:
  • Forma un nombre adequat de titulats universitaris d’elevat nivell, competitius internacionalment.
  • Té uns resultats d’investigació que col•loquen Catalunya com un dels països més productius del món en termes de publicacions científiques i del seu impacte.
  • Té una activitat de protecció del coneixement (patents) i transmissió del coneixement als sectors productius que col·loquen Catalunya com un dels països amb major percentatge de patents originades en universitats.
  • És la mes eficient de tot l’estat espanyol, i dels sistemes més eficients d’Europa, en atreure recursos competitius de la Unió Europea.
  • Duu a terme tota aquesta tasca amb molts menys recursos, per habitant o amb relació al PIB (0,38% PIB), que la mitjana de la UE15 (0,80% PIB) i fins i tot menys que els que hi dedica Espanya (0,53% PIB), quan el PIB/càpita de Catalunya és pràcticament igual al de la UE15.
Després de les retallades pressupostàries dels dos darrers anys, la universitat necessita recuperar, tan aviat com sigui possible, l’escenari de finançament que tenia previst per al 2010, any en què s’esperava arribar al 0,5% del PIB de Catalunya.
La universitat catalana no podria suportar una retallada addicional sense un mal irreparable en el seu capital humà, amb la pèrdua dels joves professors i investigadors formats durant aquests darrers cinc anys i una caiguda sense precedents de la qualitat del servei en tots els àmbits docents i de recerca.

És per tot això que, davant del Parlament de Catalunya i del Govern, fem aquesta crida a la societat i demanem a tots els responsables polítics d’aquesta legislatura que contemplin un escenari de recuperació pel finançament de la universitat pública catalana, sense el qual la viabilitat dels serveis públics d’educació superior i de recerca està amenaçada.

Només amb aquesta recuperació la universitat podrà superar l’actual situació d’ofec que, a més de comprometre la seva missió en un moment tan decisiu per al país, paralitza, també, la pròpia capacitat de liderar els canvis que la societat necessita".

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona; Salvador Alemany, president del Consell Social de la Universitat de Barcelona; Ferran Sancho, rector Universitat Autònoma de Barcelona; Alícia Granados, presidenta del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona; Antoni Giró, rector Universitat Politècnica de Catalunya; Joaquim Boixareu, president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya; Josep Joan Moreso, rector Universitat Pompeu Fabra; Núria Basi, presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra; Anna M. Geli, rectora Universitat de Girona; Albert Bou, president del Consell Social de la Universitat de Girona; Roberto Fernández, rector Universitat de Lleida; Ramon Roca, president del Consell Social de la Universitat de Lleida; Francesc X. Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili; Antón Valero, president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili; Imma Tubella, rectora de la Universitat Oberta de Catalunya; Josep Vilarasau, president del Consell Assessor de la Fundació de la Universitat Oberta de Catalunya.