18 d'octubre de 2012

"La necessitat que es compleixi l'acord" assolit entre la secretaria general d'Universitats, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Lleida per implantar la doble titulació de Veterinària, ha protagonitzat part del discurs del rector, Roberto Fernández, en l'acte oficial de la inauguració del curs acadèmic 012-13. Fernández s'ha compromès a treballar per la posada en marxa d'aquests estudis de grau, tot afirmant que "la realitat socioeconòmica de les Terres de Lleida necessita estudis de veterinària". "Els tindrem d'una manera o d'una altra", ha dit.

El rector, que també s'ha mostrat preocupat per les conseqüències de la recent aprovació d'un Màster d'Enginyeria Agronòmica a la Universitat Politècnica de Catalunya, ha deixat clar que "no se'ns pot demanar que ens especialitzem, al mateix temps que es posa en perill les nostres especialitats". En aquest sentit ha afirmat que ni el sistema universitari ni les autoritats polítiques no protegeixen "amb la força suficient" l'esforç d'especialització acadèmica.

La necessitat d'incrementar el finançament ha estat un altre dels temes exposats pel rector. "Si aquest fos major permetria que les taxes universitàries no haguessin d'incrementar-se tant", ja que les conseqüències d'aquest augment han provocat el descens de matrícula dels màsters. Fernández, que també ha reclamat l'autonomia universitària pel que fa a l'elecció del rector, ha agraït a la comunitat universitària els seus esforços per tirar endavant la institució.

D'altra banda, el catedràtic d'Anàlisi Econòmica i expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, ha proposat,en la conferència inaugural Europa com a solució, una flexibilització de les polítiques d'austeritat per combinar-les amb les que promoguin el desenvolupament econòmic dels països de la Unió Europea. En aquest sentit ha afirmat que, fins ara, "els governs han estat jugant al pòquer amb els mercats i han perdut la partida".

Josep Borrell / FOTO: UdL

Borrell, que ha deixat clar que creu que fer marxa enrere en la unió monetària sortiria molt car als països europeus, argumenta que el futur passa per superar la desconfiança entre el sud i el nord d'Europa, a més de dotar de d'un pressupost més gran a la UE i de transferir més competències, com ara militar. "Només una unió més forta entre els europeus ens pot donar l'esperança de viure", ha conclòs.

Per la seua part, el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina, ha volgut deixar clar que les titulacions oficials de caire europeu continuarien tenint validesa en una Catalunya independent i que les universitats catalanes tenen un paper rellevant en la construcció d'un nou estat d'Europa, amb la seua aportació dins l'economia del coneixement. Finalment, el president del Consell Social, Ramon Roca, ha llençat un missatge de positivisme pel futur de la institució. "La UdL està per sobre de les persones i hem d'intentar que quedi una universitat millor de la de quan vam entrar".

L'acte ha estat precedit per una protesta de l'estudiantat i el personal de la UdL, contra les retallades del Govern a la universitat pública.