13 de gener de 2009

Descarregar pdf
 
. L'edifici polivalent del campus de Cappont acull fins el proper dia 31 de gener l'exposició del decàleg Sigues lingüísticament sostenible

Decàleg Sigues lingüísticament sostenible

La mostra recorda que l’estudiant lingüísticament sostenible valora les persones i per això no espera que se subordinin. Valora la diversitat perquè és una persona lliure i sap que la llibertat implica no renunciar a ser qui ets. Valora el coneixement perquè el fa més lliure i humà. És conseqüent i per això el seu comportament lingüístic va a favor de les persones, de la diversitat i del coneixement.

El material del decàleg, compilat pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), està format per 4 plafons, tríptics i cartells que es poden veure al soterrani de l'edifici. A banda d'aquest material que està en català, el web del Grup de Dinamització Lingüística Universitària també disposa de versions en altres llengües: castellà, occità, anglès, francès, italià, alemany, grec, amazic, xinès, esperanto i basc.

L'exposició està organitzada pels serveis lingüístics de la Universitat de Lleida, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, i la Universitat de Vic en el marc de l'Any Internacional de les Llengües proclamat per l’ONU amb l'objectiu de posar de manifest la necessitat de defensar i de preservar les llengües del món.

Al nostre planeta es parlen entre 4.000 i 6.000 llengües, de les quals segons les estimacions més optimistes el 50% corren perill d’extingir-se en els propers cent anys i el 96% són parlades per només el 4% de la població mundial. El nombre de parlants és un factor important, però no sempre és un bon indicador de la salut d’una llengua. Les condicions òptimes que asseguren la seua vitalitat són una conjunció del suport institucional, la utilitat de la llengua en l’esfera econòmica del país i la utilització en els mitjans de comunicació globals, amb el sentiment de fidelitat dels parlants envers la llengua pròpia i la consideració que aquests en tenen com a símbol identitari com a factors tan o més essencials..